Dansants de l'Ermitana en dolçaina (Peníscola. Baix Maestrat)

Dansants de Peníscola a la Festa de la seua patrona la Mare de Déu de l'Ermitana en el dia de la seua festa el 9 de setembre de 2013. Fins els anys 70 sols composaven aquesta dansa els homens en nombre de huit però des de fa uns 40 anys s'intepreta amb el conjunt de les llauradores i amb el nombre de parelles duplicat. Aquesta dansa de dansants té una part processional i una part en la que el grup empra els bastons i executa les danses guerreres. Els seus moviments són molt vius i molt enèrgics i van evolucionant en files, quadres i cadenes. La indumentària d'aquests dansants encara que segueix conservant l'aspecte ritual també ha anat evolucionant en els últims anys així ha perdut elements com el vistós barret folrat de seda de color blanc o roig i ornamentat de plomes, espills, papallones i conxes marines o els calçotets blancs que els aplegava fins els genolls. Destaquen els abundants relicaris, estampes, mocadors i cintes que adornen el seu vestit i les faldes blaves i les faldilles amb randes que porten sobreposades. Algunes de les evolucions que feien en l'antiga dansa eren el ballet o la primera de l'escala, per fora i per dins, dins i fora o fer la cadena i l'última era lo quadro. Alguns dels moviments que feien en l'antic ball de castanyetes se'ls denominava: les dos passades, la creu, la cadena, les quatre cares, les dos rodetes, la roda gran i lo doble ball... Entre es balls de bastons alguns reben els noms de: el primer ball, lo tio Miquel de Rosildo, un cop dalt i baix, dos cops, tres cops dalt i baix, lo corrillo paredes, lo corrillo... La darrera part de la dansa és El castell i consisteix en la realització d'una torre humana coronada per l'encarregat de recitar la Lloa en honor a la Verge de l'Ermitana. Després d'entonar la lloa amb gran fervor i cara a l'ermita de la seua pregària aquest descendeix de cap per l'interior de la torre i es recollit a muscles per un altre dels dansants. De dos en dos i un sobre altre els dansants es dirigeixen a l'interior de l'ermita de la Verge a saludar-la i demanar-li les seues gràcies després van a la capella de Sant Roc i finalment retornen a la Plaça del Castell on fan vàries voltes fins que poc a poc queden els més resistents entre els crits i els aplaudiments del públic. A més dels Dansants també trobem la dansa de Les Llauradores que des dels anys setanta del S. XX s'interpreta quasi exactament igual que el ball dels Dansants. La major diferència entre una dansa i altra és que aquestes no executen El Castell. Sembla que antigament, aquesta dansa era més senzilla i el major alicient amb que comptava era el recitat de les loes que es dedicaven a la Mare de Déu, Sant Antoni, convidats i autoritats. Una altra de les danses són les Gitanetes, que ve a ser la mateixa de les Llauradores encara que no tant moguda i ineterpretada per una colla de xiquetes. També la dansa de les Peregrines pren part en aquesta festa. Es tracta d'un grup de dones amb un austera i severa indumentària de vestit negre, manteleta negra ornamentada amb conxes, un gran davantal marró i una ampla cinta que li creua el pit. Efectua els mateixos passos de la dansa però més suaus i amb menys vivessa que els dansants. La dansa dels cavallets en nombre de quatre parelles representen una batalla entre moros i cristians. Per últim es fa la representació i batalla dels moros i cristians on entre els versos i recitats també hi ha alguns ballets imitant les batalles.